ATM, bruxisme i difunció craneomandibular

Odontòloga amb gorra i mascareta explorant amb les mans la mandíbula d'un pacient estirat al silló dental

Què és l’ATM?

L’articulació temporomandibular, coneguda també com ATM, és l’articulació que uneix la mandíbula i el crani. Està formada pels músculs, ossos, lligaments i la càpsula articular, responsables d’obrir i tancar la boca. La trobem en tots dos costats del cap i treballa de manera simètrica al mastegar, empassar, parlar, badallar. L’ATM també controla els moviments cap als costats i cap endavant que podem realitzar amb la mandíbula.

L'odontòloga palpa la zona de la mandíbula i el coll del pacient durant l'exploració

La patologia de l’ATM es coneix com a Síndrome de Disfunció Temporomandibular. Actualment el transtorn de l’articulació temporomandibular és una de les consultes més freqüents a la pràctica clínica, degut a que la seva incidència ha augmentat en la població en general. S’estima que un 80% de la població la pateix, sent més comú en dones. El bruxisme és un dels motius principals pels quals apareix aquesta patologia en l’articulació, amb la qual cosa ATM i bruxisme solen anar associats.

Odontòloga conversant amb un pacient estirat al silló durant la visita

Què és el bruxisme?

El bruxisme és un parafunció que es realitza de manera inconscient, on s’apreten les dents i es contrauen els músculs de manera involuntaria, la majoria de vegades durant la nit. Les persones que pateixen de bruxisme apreten molt fort les dents superiors amb les inferiors, movent-les sovint endavant i endarrere, un fet que pot produir:

Desgast dental: depenent del grau de pressió del bruxisme es pot produir desgast de les dents, esquerdes, retraccions gingivals i fractures.

Dolor en la musculatura: Tant la musculatura perioral, com la cervical poden cursar amb dolor i incomoditat, apareixent els punts gallet, molt dolorosos amb només palpar-los.

Alteració del disc articular: a vegades els pacients que pateixes bruxisme comprimeixen en excés el disc articular, provocant un so característic a l’obrir i tancar la boca. En les seves primeres fases, el cartílag es recupera, però en casos més severs es pot produir una luxació de l’ATM i cal de recol·locar-la de manera manual.

Causes del bruxisme

Avui dia es desconeix l’origen del bruxisme, encara que l’estrès i els trastorns del son semblen estar darrere de la majoria de casos. Existeixen altres factors que poden contribuir a l’aparició d’aquesta malaltia:

  1. Una mala alimentació
  2. Alineació inadequada de les dents
  3. Trastorns respiratoris durant el son
  4. Postura incorrecta
  5. Ansietat
Símptomes del bruxisme i trastorns de l'ATM?

Els símptomes més freqüents dels trastorns de l'ATM (articulació temporomandibular) són:

  • Mal de cap
  • Dolor a la palpació dels músculs de la masticació
  • Dolors i sorolls a l'articulació temporomandibular
  • Obertura bucal limitada i dolorosa
  • Desgast dental

Si presentes algun d'aquests símptomes, consulta'ns i realitzarem una història clínica i una exploració exhaustiva per identificar l'etiologia del problema i oferir-te el tractament més adequat al teu cas.

Com tractar el bruxisme?

Primer de tot, és important acudir a una clínica dental especialitzada per a determinar l’origen del bruxisme. Si està produït per l’estrès, normalment s’utilitza la fèrula de descàrrega, un protector dental que s’utilitza durant la nit, i que evita el contacte entre les dents perquè no es desgastin. Habitualment, la fèrula es col·loca a l’arcada dental superior. No obstant això, si l’origen del bruxisme és el resultat d’una maloclusió, els nostres especialistes triaran el tractament que millor s’ajusti.

Professional de la clínica revisant en una pantalla l'escaneig 3D d'una arcada dental

Bruxisme i ortodòncia

L’ortodòncia i el bruxisme estan relacionats, ja que problemes dentals com dents tortes, amuntegades o maloclusions poden agreujar l’hàbit d’estrènyer les dents.

L’ortodòncia, en alinear les dents i millorar l’oclusió, pot reduir significativament els símptomes del bruxisme.

En alguns casos, això fins i tot pot eliminar la necessitat d’usar una fèrula nocturna, millorant així la qualitat de vida dels pacients.