ODONTOPEDIATRIA – PREVENCIÓ
Les estratègies preventives contemplen la intercepció dels factors implicats en el desenvolupament de la càries, i a l’alteració en el desenvolupament dels maxil·lars. Aquestes mesures impliquen la detecció primerenca dels principals factors que debiliten l’esmalt dental, tornant-lo més propens al desenvolupament de la càries, i consells sobre mesures d’higiene dental i l’alimentació.
Referent a l’alimentació, s’ha d’evitar al màxim el consum d’aliments i begudes ensucrades, aliments tous, tipus brolleria i substituir-lo per aliments durs, entrepans, i torrades que a més de reduir el risc de produir càries afavoreixen l’auto neteja de la boca i el correcte desenvolupament de la musculatura i dels maxil·lars .
HIGIENE
Des del moment que erupciona la primera dent s’aconsella netejar amb una gassa humida amb aigua per eliminar les restes que puguin quedar adherides a l’esmalt. A partir dels dos anys es recomana començar amb l’ús de raspalls dentals, adaptats a l’edat del nen, i sempre supervisat per un adult. Entre els 6 -10 anys els nens han de responsabilitzar-se de manera progressiva de la seva higiene dental, sent aconsellable la supervisió per part d’un adult. Es recomana raspallar mínim dos cops al dia, matí i nit.
FLUORITZACIONS
El fluor ha demostrat ser una eina eficaç per reduir la prevalença de càries i aturar les desmineralitzacions de l’esmalt. Les decisions en relació a l’administració suplementària de fluor s’han de prendre en funció del risc individual de càries, i és l’odontopediatra qui aconsella sobre el tipus i freqüència d’aquest.
SEGELLAT DE FOSSES I FISSURES
Les foses i fissures de les dents són les zones més propenses per l’acumulació de placa, i on l’acció del fluor és menys efectiva. Els segelladors representen una barrera física que aïlla aquestes superfícies evitant l’acumulació de bactèries i restes orgàniques. Sens dubte l’efectivitat dels segellats de fissures depèn de la seva retenció a llarg termini, que ha de ser avaluada periòdicament.