L’odontopediatria té com a principal objectiu la prevenció de l’aparició de la càries. No obstant, quan aquesta es manifesta amb lesions actives és necessari realitzar tractaments conservadors. La càries és un procés infecciós d’origen bacterià que afecta al teixit dental, s’inicia a la superfície externa de la dent i, si no es tracta, va avançant fins afectar zones més profundes. Qualsevol dent es pot veure afectada per la càries, tant les dents temporals com les permanents, amb la diferència que per les característiques de les dents temporals, un cop iniciada, aquesta avança de manera més ràpida que en una dent permanent.
Les dents temporals afectades de càries han de curar-se. No podem oblidar que es tracta d’un procés infecciós, i a més les dents temporals tenen funcions importants en el desenvolupament de la masticació, parla i deglució, així com en el manteniment de l’espai per les futures dents permanents.
El dolor, espontani, en mastegar o en prendre aliments o begudes fredes o calentes, taques o canvis de coloració en les dents ens han de fer sospitar de la presència de càries. També és possible que no hi hagi dolor, cosa que fa que la detecció sigui més complicada. En aquesta situació, cal observar canvis en el color de les dents.
Per aquest motiu, és necessari acudir a l’odontopediatra al mínim signe o sospita de càries.
És el procediment per tractar dents amb càries que no arriben al nervi. Consisteix en l’eliminació del teixit de la dent afectat per la càries, i substitució per un material que segelli la cavitat impedint la floració bacteriana i tornant a la dent la seva funció.
Quan una càries no es tracta va avançant fins arribar al teixit polpar, el nervi de la dent. En aquests casos el tractament necessari dependrà del grau d’afectació del mateix.
Es realitza en dents temporals i permanents. Consisteix en eliminar només la polpa situada a la càmera polpar, deixant la polpa radicular que encara conserva la seva vitalitat.
Tractament indicat en dents permanents joves quan tenim petites exposicions polpars. L’objectiu és segellar la comunicació polpar preservant la contaminació amb bactèries i permetre el correcte desenvolupament de la dent.
Es realitza en dents temporals i permanents. Consisteix en eliminar tot el teixit polpar de la dent, és a dir, la polpa cameral i la radicular.
Tractament del nervi en dents permanents amb afectació polpar i completament formades.
Indicades en casos extrems en que una dent no és viable, degut a la infecció o destrucció que presenta.
Els mantenidors d’espais són aparells destinats a mantenir l’espai que ens ha deixat la pèrdua prematura d’una o més dents temporals. El millor mantenidor d’espai és la pròpia dent, per això és convenient mantenir les dents temporals el màxim temps possible.
Volem escoltar-te perquè sentim que la millor forma des d’on et podem ajudar és sabent quines són les teves necessitats, les teves preocupacions, quins són els teus objectius i què és el que t’agradaria trobar en nosaltres.
